Sóc andorrà i vaig néixer el 23 de març de 1971, estic casat i tinc dos fills, la Maria i el Peret. Vaig estudiar disseny a Barcelona i en aquesta ciutat em vaig iniciar professionalment. A la capital catalana hi vaig viure més de 10 anys i d’aquella època neixen els primers contactes que m’han permès arribar a tenir una cartera de més de 200 clients. Sóc inconformista, inquiet i crec que molt rigorós. Dins del món del disseny, m‘he especialitzat en identitat corporativa i en packaging, sense oblidar que sento una passió especial pel disseny editorial, ja que m’encanten les lletres, els components tipogràfics més essencials. Actualment, sóc el President dels Amics del Disseny, l’Associació de Dissenyadors Professionals d’Andorra (www.amicsdeldisseny.com), que promou la divulgació del disseny com a part fonamental de la cultura actual. Durant vuit anys (2003-2011), vaig ser conseller de Cultura del Comú d’Escaldes-Engordany, i entre d’altres iniciatives, vaig aconseguir convertir aquest municipi en Capital de la Cultura Catalana l’any 2011, la primera i única població de fora de la Catalunya estricta que ho estat fins ara. També vaig impulsar el Centre d’Interpretació de l’Aigua i el Madriu (CIAM), com a element dinamitzador de la Part Alta de la parròquia, i vaig ajudar a treure l’art al carrer en nombroses exposicions singulars. Parlant d’art, em considero un dissenyador de portes enfora i un artista de portes endins. Si vull fer disseny gràfic, recorro a la feina en equip al meu estudi; si vull fer art, em recloc en el meu món. Sóc, doncs, un artista que fa disseny, més que no pas un dissenyador que té vel·leïtats artístiques. A partir d’aquesta feina de portes endins, sóc autor de diverses obres escultòriques, de land art i mòbils, així com també d’una important quantitat de fotografies, dibuixos i pintures, amb diverses tècniques i formats. A més de l’esquí, m’agrada també viatjar pel món, menjar bé i, sobretot, anar a buscar xicoies a la muntanya, aquestes herbes que surten quan es fon la neu i que serveixen de gustosa base a certes amanides. Quan tinc temps, fabrico una cervesa artesanal pròpia, la Picdor, per a gaudi del meu paladar i el dels meus amics. Amant de les sobretaules i les converses disteses, no m’importa allargar-les amb un caliquenyo de Juneda a la boca. D’una d’aquestes converses va sorgir el projecte que actualment més m’entusiasma: Reunió de Papaia (www.reuniodepapaia.com), una empresa especialitzada a treure la cultura i l’art al carrer, perquè arribi a la gent que no sol entrar als museus ni a les sales d’exposicions. Una mostra itinerant sobre Salvador Espriu amb motiu del centenari del seu naixement, un mapa gegant de la Barcelona del 1714 i l’exposició “300 anys després” que serveix per divulgar el Tricentenari d’aquesta data clau a la capital catalana, demostren que les expectatives de Reunió de Papaia s’estan complint amb escreix. I recentment, Reunió de Papaia, ha llançat la seva idea de fer una “Biennal de Land Art” a Andorra, la primera edició de la qual seria a la tardor de 2015. Als meus 43 anys, estic convençut que acumulo una important experiència professional, que m’ha estat reconeguda amb alguns guardons, però sé que cal cercar camins nous dins d’un món, aquest del disseny i de l’art, en què mai no es pot deixar de pedalar si no es vol caure de la bicicleta. Seguint aquesta idea, actualment estic cursant el Màster en Anàlisi i Gestió de l’Art Actual, de la Universitat de Barcelona. Darrere el meu caràcter tranquil i bonhomiós, s’amaga un esperit inquiet, amatent sempre als inputs que arriben de les ciutats més vitals, culturalment parlant, d’Europa. És l’esperit d’algú que vol anar més lluny i, com faran aviat les monedes d’euro andorranes dissenyades per mi, vol traspassar fronteres tot fent bé la meva feina.
Back to Top